LA COL·LECCIÓ MACBA

Spiritual Voices. From the Diaries of War. Series: "The Military", 1995Color Bar 1977-1985Ashtray, 197948 Portraits, 1972 (1998)M.I.T. Project, 1990-2009Desenho habitado, 1977Sense Títol, 1972

LA COL·LECCIÓ MACBA

La Col·lecció del MACBA s’inicia als anys cinquanta, un moment en el qual es reclamava el retorn a la modernitat, no només al nostre país sinó també a nivell internacional. El fons comprèn la incipient renovació que es va viure en aquells anys, com una manifestació del potencial de ruptura de les diferents disciplines artístiques, i que viuria una eclosió poc després.

Sense menystenir aquest context d’origen, la Col•lecció centra l’interès en la producció artística de les dècades de 1960 i 1970. Una època especialment significativa en la qual, juntament amb una forta efervescència de transformació social, la creació artística va articular bona part dels llenguatges i registres de les que esdevindrien les contemporaneïtats de les darreres dècades del segle XX. Fou aleshores quan l’obra d’art visqué una desmaterialització amb derives com el minimal, l’arte povera,l’art conceptual o l’accionisme, que tenen una àmplia presència en la nostra col•lecció i que van aplanar el camí per a la incorporació del so, la imatge en moviment i la veu a les pràctiques artístiques de finals de segle.

Amb una destacada atenció a creadors del nostre propi context cultural, com Antoni Tàpies, Muntadas, Joan Rabascall, Ignasi Aballí, Eulalia Valldosera o Mabel Palacín entre d’altres, la Col•lecció MACBA es caracteritza per una clara vocació internacional. Una vocació representada per l’obra d’artistes com James Coleman, Dieter Roth, Richard Hamilton, Marcel Broodthaers, Gordon Matta-Clark, Joan Jonas, Hans Haacke, Lawrence Weiner, David Goldblatt, Allan Sekula, Krzysztof Wodiczko i altres creadors, l’obra dels quals ha estat fonamental en la transformació viscuda pel paradigma de l’art. Els nostres focus d’interès actuals es dirigeixen vers l’art de la Mediterrània i els discursos no hegemònics: entenem l’obra d’art com un artefacte o dispositiu de sentit que ordeix el relat col•lectiu i individual, la història i el subjecte, el conflicte i la comunitat cultural.